‘La brama del cérvol’: teatre polític, comèdia i brams

Vivim en l’era de les experiències. Ja no viatgem, sinó que “experimentem” coses noves mentre descobrim el món. Qualsevol proposta cultural amb ínfules s’ha de presentar com “una experiència”. “Jo no regalo objectes, regalo experiències”, afirmen alguns. El nou espectacle de La Calòrica, La brama del cérvol, té un subtítol molt revelador: “Una experiència única en un marc incomparable”. El turisme i el teatre són la mateixa cosa: experiències efímeres el valor de les quals rau en el moment i el seu record posterior. En un petit hotel dels Pirineus es reuneixen una sèrie de persones que busquen, però no troben, respostes a la seva absurda realitat: una parella estancada en dinàmiques tòxiques, dos empresaris immobiliaris amb culs inquiets o un grup de gent de teatre convidats per l’ajuntament local. Resulta inevitable pensar en Castroponce. Teoría y praxis para una vanguardia del siglo XXI, el monòleg de Pablo Rosal que situava un improbable simposi de teatre polític en un poble de Valladolid. En aquest cas, l’entusiasta regidora de Cultura ha organitzat unes jornades basades en una pregunta impossible: Pot el teatre polític transformar la societat i construir un món millor?

Els convidats a l’esdeveniment són un catàleg hilarant de personatges, una mostra del nostre panorama teatral: el director madur que fa quaranta anys que explica la mateixa anècdota (inspirat en alguns cèlebres directors catalans); l’actor guapet que substitueix la seva falta de cultura amb simpatia i entusiasme; la dramaturga permanentment emprenyada que ja no escriu; la jove creadora que, per descomptat, no trigarà a ser fagocitada per algun teatre públic… La Calòrica arriba el seu quinzè aniversari celebrant i criticant el que coneixen millor, el món del teatre, i posant-se ells mateixos en qüestió. Un espectacle sobre el canvi climàtic o sobre la violència masclista pot canviar alguna cosa de la nostra realitat? Vivim en l’època del “Teatre-Ateneu Banc de Sabadell” (sic), amb actors que munten uns monòlegs lacrimògens sobre Palestina per aprofitar-se de la situació geopolítica. És possible no ser cínic en el nostre món actual?

Com a sempre amb els calòrics, el muntatge té Joan Yago com a dramaturg, Israel Solà a la direcció i Albert Pascual com a figurinista: el seu catàleg humà és retratat amb tendresa, ja que ells mateixos són els primers a ridiculitzar la precarietat d’aquesta producció, i és que tenir sis intèrprets per a un muntatge de sala gran obliga a fer múltiples desdoblaments de personatges, que aquí es juguen amb ironia i humor. Entre el repartiment, destaca sobretot Aitor Galisteo-Rocher en el paper del director Alberto Masbernat (“Però és que jo he robat molt!”), Júlia Truyol com la dramaturga privilegiadament apàtica i amb afició al true crime, i Esther López en el paper de mare que s’endinsa en el bosc buscant respostes a la seva vida grisa. Oriol Casals i Mel Salvatierra se sumen a la companyia interpretant diversos papers i combinen amb gràcia i ofici el retrat subtil amb el crit tan característic de La Calòrica. El cas de Xavi Francés demostra com un actor pot créixer i evolucionar amb la seva companyia: la seva escena amb el fruit sec és una de les perles d’aquest muntatge.

D’acord, La brama del cérvol és un espectacle una miqueta llarg i a estones massa autocomplaent, però també és una comèdia que entusiasmarà els amants del teatre. Una autèntica experiència teatral. Perquè tal com ens recorda la dramaturga: “Només hi ha una cosa més inable que la gent de teatre, carinyo: la gent que no és de teatre”.